Em coneixeu? Soc en Pinguai i cada any vinc a Granollers a veure-us al Parc Infantil de Nadal. Sóc un pingüí de la Patagònia que va néixer a Granollers. Bé, millor que comenci pel principi...

El setembre del 1997 em vaig colar a la motxilla d'un turista que visita el meu poble, en Pere. Jo esperava passejar-me i fer turisme per la Patagònia dins la closca de l'ou. Però la sorpresa va ser meva quan em vaig veure pujant a un avió. Com que no sabia on anava, vaig parar l'orella i vaig escoltar que per l'altaveu deien: benvinguts al vol Patagònia-Barcelona. Qui m'anava a dir que en Pere venia de terres catalanes. Poc m'imaginava que voler-me divertir em portaria tan lluny, a Granollers. En Pere era monitor del Parc Infantil de Nadal, i va ser allà quan vaig decidir trencar la closca i sortir de l'ou. Quina sopresa, estava envoltat de nens, nenes, famílies i monitors amb felpes vermelles! Tothom va estar molt content que un pingüí estigués al parc i em van convidar a divertir-me amb ells. Com que m'ho vaig passar tan bé, els hi vaig assegurar que tornaria l'any següent, i així ho he fet cada any fins ara!

Però i l'Espingueta? Qui és aquesta divertida pinguina que des de l'any 2011 m'acompanya al PIN cada Nadal? Doncs bé, ara mateix em poso mans a l'obra i us explico la història!
En el primer viatge que els pares em van deixar fer sol l'any 2010 vaig conéixer l'Espingueta. En tornar cap a la Patagònia, després de més de dotze hores d'avió, i un parell d'escales a diferents aeroports, vaig haver de fer una rentadora. Si nois si, després de tres meravellosos i intensos dies gaudint del Parc Infantil de Nadal de Granollers, vaig haver de desfer les maletes per rentar la roba que vaig fer servir en aquell viatge. A Granollers al desembre fa fred, així que la maleta la vaig haver d'omplir de jerseis, jaquetes, abrics, bufandes i guants. Això sense oblidar la meva peça de roba preferida: La Felpa del PIN! Doncs bé, un cop acabada la rentadora, vaig sortir al jardí per estendre-la i que s'aixugués i quina va ser la meva sorpresa al veure que m'havia quedat sense agulles d'estendre! Què podia fer? Tota la roba molla i jo sense cap agulla per penjar-la. De cop vaig sentir una veu al meu darrera que em va dir: "Si vols podem compartir les meves agulles d'estendre." Sabeu qui era? Doncs l'Espingueta! I tot penjant la roba vam començar a parlar. Ella també viatjava sola i vam decidir seguir el viatge junts, quina aventura!

Des d'aquell moment sempre que tornava de viatge, m'agradava trucar a l'Espingueta per convidar-la a passar uns dies amb mi recorrent la Patagònia. A ella li encantava saber com m'havia anat i escoltar les meves aventures i a mi m'agrada molt escoltar les seves! El primer cop que va venir, el dia de la seva arribada jo estava molt nerviós, tenia moltes ganes de veure-la. Em vaig vestir ben elegant per rebre-la i què millor que la felpa del PIN. En veure-la arribar, vaig sortir corrents de l'iglú i ens vam fondre en una dolça abraçada. Quina sorpresa es va endur en veure la meva felpa, li va encantar! Em va demanar que li regalés però vaig tenir una idea millor: vaig decidir convidar-la al Parc Infantil de Nadal de l'any següent!
I la seva resposta ja la sabeu, per això des de l'any 2011 cada any no només em teniu a mi pel parc fent-vos la guitza, sino que també podeu comptar amb ella! És una amiga fantàstica!