Us deixem aquest poema d'Anita Wadley "Només estic jugant"

Quan estic construint a la sala de jocs,
si us plau , no diguis que estic “només jugant”
com pots veure, tot jugant també estic aprenent,
sobre equilibris i formes, potser seré arquitecte algun dia.

Quan em disfresso,
paro la taula o vigilo els nens,
no tinguis la sensació que “només jugant”
potser seré un pare o una mare algun dia.

Quan em vegis fins els colzes de pintura,
o enfilat en un cavallet,
o modelant i donant forma a l’argila,
si us plau, no em deixis sentir que dius
“només està jugant”,
perquè veus, també aprenc mentre jugo.
Potser seré mestre algun dia

Quan em vegis absort en un trencaclosques o en algun joc a l’escola,
si us plau no pensis que perdo el temps jugant.
Perquè veus, estic aprenent mentre jugo.
Aprenc a resoldre els problemes i a concentrar-me.
Potser em dedicaré als negocis algun dia.

Quan em vegis cuinant o tastant menjars,
si us plau, no pensis que perquè m’agrada, és “només un joc”
Aprenc a seguir les instruccions i a veure les diferències.
Potser seré cuiner algun dia.

Quan em veus aprenent a fer saltirons, a saltar a peu coix,
a córrer i a moure el meu cos,
si us plau no diguis que estic “només jugant”.
Perquè veus, estic aprenent mentre jugo.
Aprenc com funciona el meu cos.
Potser seré un doctor, una infermera o un atleta algun dia.

Quan em preguntes que he fet avui a l’escola, I jo et dic: “només he jugat”.
Si us plau no em mal interpretis.
Perquè veus, estic aprenent mentre jugo.
Aprenc a fruir i a tenir èxit en el meu treball.
M’estic preparant pel demà.

Avui, sóc un nen i la meva feina és jugar.

Ens veiem l'any que ve!